Lluís Pont sempre ha intentat viure seguint els seus somnis. Després de batejarse en els viatges recorrent 10.000 km en una vespa, va decidir recórrer Àfrica de nord a sud en un tot-terreny amb el seu fill. La necessitat de donar un sentit al viatge va fer néixer The Polaroad Project.
Pare i fill van carregar-se de càmeres instantànies i van regalar retrats a nens que en la seva majoria no havien vist mai una fotografia seva. La reacció sempre era la mateixa. Primer no sabien què passaria exactament i molts ni tan sols es reconeixien quan apareixia la imatge. Després, algú els deia que eren ells i llavors arrencaven les rialles.
El projecte paral·lel d'editar un llibre va sorgir durant el viatge.
Al poblat d'Iwol, les dones havien de caminar deu quilòmetres cada dia per portar aigua a casa. La necessitat de tenir un pou més proper era òbvia. Financiarien el nou pou a través de la campanya Aigua per a Senegal amb la venda de llibres.
El que potser no s'esperaven és que aquell trajecte era un moment que les dones del poble tenien per a elles. Podien desconnectar i tenir el seu espai. Després de parlar-ho amb elles, el pou es va construir a mig camí, de manera que milloraven la condició de vida del poblat apropant l'aigua, però no trencaven una tradició de gestió del temps que s'havia construït durant anys.
En Lluís va seguir viatjant a l'Àfrica. Tant, que es va trobar amb la possibilitat d'engegar un projecte empresarial hoteler al Marroc, on hi viu amb la seva família. Afirma que el continent africà és més que una porció del planeta. Qui sap si no té raó.
Així es va viure The Polaroad Project a cada país.
No hay comentarios:
Publicar un comentario